LLAVORS FORESTALS I SUBMINISTRAMENT

Una de les funcions desenvolupades pel Servei de Material Genètic és la producció de llavors forestals per atendre les necessitats tant de les diferents Administracions Públiques com del sector privat, garantint així l'origen adequat de la planta produïda.

Per assegurar aquest subministrament, la Direcció general de Desenvolupament Rural i Política Forestal procedeix tots els anys a la recollida i posterior extracció, condicionament, magatzematge i anàlisi de la llavor de diferents espècies forestals, tenint en compte procedències i, si escau, categories. Es disposa d'un catàleg de llavors forestals de les principals espècies espanyoles, tant arbòries com arbustivas, que són comercialitzades sota demanda.

Imatge de www.elsemillero.net

Publicación en BOE de Precios Públicos de semillas, plantas y servicio de analítica de laboratorio de semillas forestales

Formulario Hoja Pedido MFR - Semillas.pdf (243 KB)

El Centre "El Serranillo" és el principal centre de processament i proveïment de llavor forestal d'Espanya, pel que disposa d'una àmplia infraestructura que permet abordar tot el procés, des de la recepció del fruit fins a l'expedició de la llavor, passant per totes les operacions d'extracció, condicionament, anàlisi i magatzematge. Concretament, en aquesta àrea es duen a terme les següents funcions:

Proveïment general a través de programes nacionals de recollida de fruits i llavors, processament i condicionament, tractament, magatzematge i expedició.

Realització d'anàlisi de llavors.

Creació, manteniment i ampliació de rodals semilleros

PLANTA FORESTAL I TIPUS D'ENVASOS

Molt important a tenir en compte, és que qualsevol viver forestal ha d'adaptar-se a l'edat de la planta de més edat que va a produir-se.

Respecte a la terminologia de les plantes forestals, no cal confondre la planta en envàs, que per tant porta cepellón, amb la planta amb cepellón, que pot ser una planta conreada a arrel nua que en ser extreta del viver se li conserva la terra que envolta les arrels.

Els avantatges i inconvenients que presenta el cultiu de plantes forestals en viver, són les següents:

Avantatges:

- Major probabilitat d'arrelament al no tenir mutilacions el sistema radicular.
- Menor exigència en la preparació del sòl per a la repoblació.

Inconvenients:

- Major cost de producció: de 5 a 10 vegades superior al de la planta a arrel nua per a igual espècie i edat.
- Major pes i volum que la planta a arrel nua, la qual cosa complica l'embalatge i el transport.
- Major dificultat de micorrización de la planta, en usar-se freqüentment substrats estèrils.

Tipus d'envàs.

L'elecció del model adequat d'envàs, es fonamentarà per tant en les necessitats de cada espècie, edat de la planta a produir, condicions del mitjà a repoblar i costos d'adquisició i maneig, així com la possibilitat d'amortització. Per a repoblacions protectores sota clima mediterrani, les dimensions més adequades per a un envàs són: separació entre plantes 5 cm.; longitud del cepellón més de 20 cm.; capacitat de l'envàs de l'ordre dels 300 cc.; i tot això assegurant el autorepicado i la importància de la espiralización.

SUPER-LEACH

.

Imatge de http://medioambienteblog.blogspot.com.es/

PAPER-POT 

   

Imatge de https://2.bp.blogspot.com/

ROOTRAINER

Imatge de https://es.pinterest.com

  

CARACTERÍSTIQUES DELS VIVERS FORESTALS I TIPUS

Un viver forestal és una superfície dedicada a la criança de plantes d'espècies forestals destinades a ser utilitzades en la repoblació forestal. Aquestes plantes hauran de posseir unes condicions morfològiques molt estrictes i es produeixen en una quantitat important -al voltant d'un milió com a mínim per instal·lació ,per la qual cosa s'apliquen tècniques de cultiu específiques.

En els vivers per a producció de planta ornamental o hortofrutícola es produeixen en general plantes de gran desenvolupament i que en qualsevol cas van a ser instal·lades en uns mitjans en els quals rebran tota classe de cures culturals, inclosos els regs, que asseguren el seu arrelament, supervivència i màxim desenvolupament.

Per contra, les plantes forestals s'instal·len en un mitjà difícil, sense cures especials fins i tot en els primers anys, per la qual cosa la seva capacitat d'arrelament i supervivència estarà relacionada amb una morfologia en la qual existeixi un gran equilibri entre la part aèria i el sistema radical. La viveristería forestal produeix béns peribles, la qual cosa requereix un important esforç de planificació i coordinació entre la producció de planta i la seva ocupació a la muntanya.

De l'anterior es dedueix que el que caracteritza a un viver forestal són els dos atributs que defineixen a la planta forestal: relativament curta edat i grandària; i ser produïda en grans quantitats. Tot això condiciona els procediments de cultiu.

En tot el procés de cultiu haurà de predominar l'objectiu de qualitat de planta, equivalent a possibilitat d'arrelament posterior, enfront del cost de producció, encara que, lògicament, garantit el primer objectiu, el cost haurà de ser minimitzat.

Un primer criteri de classificació dels vivers forestals es refereix a la durada dels mateixos, separant-se en: vivers permanents i vivers volants.

Els vivers permanents o fixos es projecten i construeixen amb intenció que tinguin una durada il·limitada i al llarg de la seva existència aniran canviant les espècies conreades, oferiran una producció diversa quant a formes, edats i classes de planta i no és infreqüent que incorporin el cultiu de planta ornamental.

Els vivers temporals o volants es projecten i construeixen per proveir de planta a la repoblació d'una comarca de manera que, quan aquesta acaba, s'abandonen el seu cultiu i instal·lacions i, per tant, produeixen únicament plantes d'una o dues espècies i amb poca diversitat quant a la forma i tipus de les mateixes.

Els avantatges dels vivers temporals seran: menor cost d'instal·lació; produir planta en el mateix mitjà o estació que es va a repoblar; no existir desfasaments temporals d'activitat vegetativa entre el viver i la muntanya a repoblar; i produir menys danys i costos de magatzematge i transport.

Els inconvenients dels vivers temporals seran: costos de cultiu majors per escassa mecanització; i pèrdua final de la inversió en infraestructures. Els avantatges i inconvenients dels vivers permanents es poden deduir dels enunciats per als vivers volants.

Un altre criteri que es pot aplicar per a la classificació dels vivers forestals es refereix als procediments bàsics de cultiu, encara que és freqüent incorporar tots dos en una mateixa instal·lació: cultiu de planta a arrel nua i cultiu de planta en envàs. Les formes de cultiu enumerades són al seu torn criteri bàsic de classificació de les plantes forestals.

L'edat de les plantes forestals s'expressa en sabes o nombre de períodes vegetatius que ha passat en la seva existència, podent-se distingir entre l'edat de la part aèria i la del sistema radical quan en els treballs de cultiu es procedeix al tall d'alguna d'elles. També s'haurà d'expressar per separat el nombre de períodes vegetatius que la planta ha passat en semillero o en diferent localització per causa de trasplantaments.

Aquest enllaç dona informació al voltant dels vivers forestals:

http://www.mapama.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/hojas/hd_1993_06.pdf

INSTAL·LACIONS DEL VIVER FORESTAL

HIVERNACLES

Un hivernacle és tota aquella estructura tancada coberta per materials transparents, dins de la qual és possible obtenir unes condicions artificials de microclima, i amb això conrear plantes fora d'estació en condicions òptimes.

Imatge de http://www.agronewscastillayleon.com/

Imatge de https://lh3.googleusercontent.com/

UMBRÀCULS

Els umbràculs són estructura especialment dissenyades per a malles d'ombrejo o monofilamento. Aquestes estructures solen ser d'acer galvanitzat i les unions entre les seves peces van cargolades tipus mecano, amb l'objectiu d'evitar les soldadures, trepants, etc. i com a conseqüència directa, que es creuen zones clau d'oxidacions indesitjades que danyin a la vida útil de la instal·lació.

Imatge de http://www.fertri.com/

Imatge de http://www.montesymedionatural.upm.es/

ERES O HORTS

Part a l'aire lliure del viver destinada a la producció de planta forestal.

Imatge de http://www2.dicyt.com/

Imatge de http://www.eurofor.es/

AVALUACIÓ

L'avaluació, com a element regulador de la prestació del servei educatiu permet valorar l'avanç i els resultats del procés a partir d'evidències que garanteixin una educació pertinent i significativa, havent de ser aplicada tant al procés d'ensenyament com d'aprenentatge.

L'avaluació, en un cicle formatiu de formació professional, es concreta en un conjunt d'accions planificades en uns moments determinats (inicial, contínua, final i diferida) i en unes finalitats concretes (diagnòstica, formativa i sumativa).

L'avaluació es realitzarà prenent com a referència els objectius, criteris d'avaluació i competències del mòdul professional, i els objectius generals del cicle formatiu.

L'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat dels cicles formatius es realitzarà per mòduls professionals d'acord amb el que es disposa en l'Article 43 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i la superació d'un cicle formatiu requerirà l'avaluació positiva en tots els mòduls que ho componen.

El Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació general de la formació professional del sistema educatiu, estableix que cada mòdul professional podrà ser objecte d'avaluació en quatre convocatòries, excepte el de formació en centres de treball que ho serà en dos. La qualificació dels mòduls professionals, excepte el de formació en centres de treball (serà apte o no apte), serà numèrica, entre un i deu.

La qualificació del mòdul s'obtindrà mitjançant l'ús dels instruments i procediments de qualificació que comptaran amb la major diversitat possible. Donada la naturalesa del mòdul, en l'avaluació tindrà bastant peso el grau d'adquisició de les competències en les activitats i instruments procedimentals com es mostra a continuació:

Instruments Procedimentals (50%)

Instruments Conceptuals (40%)

Valoració Actitudinal (10%)

Imatge de https://cdn.pixabay.com/

METODOLOGIA

La metodologia és el quart element del currículum segons l'article 6 de la Llei 2/2006, encara que en ser un element no prescriptiu, el professorat pot utilitzar recursos passats. S'estableix de manera general per a tota l'etapa i es desenvoluparà el currículum tenint en compte les necessitats de desenvolupament econòmic, social i de recursos humans de l'estructura productiva de l'entorn.

L'Article 8 del RD 1147/2011, estableix que la metodologia didàctica dels ensenyaments de formació professional integrarà els aspectes científics, tecnològics i organitzatius, amb la finalitat de que l'alumnat adquireixi una visió global dels processos productius propis de l'activitat professional corresponent. En aquest sentit, s'estableixen diferents principis i estratègies metodològiques.

En l'Annex 1 del RD 1071/2012, s'estableixen les Orientacions Pedagògiques del mòdul de Producció de Planta Forestal en Viver.

- Recol·lecció de fruits, llavors i material vegetal de propagació.
- Extracció i condicionament de llavors.
- Preparació del terreny i semilleros.
- Implantació i sembra.
- Realització de les labors de cultiu en viver forestal.
- Aclimatació de les espècies forestals.
- Maneig d'eines, equips i maquinària.

TICS Y PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

El mòdul de Producció de Planta Forestal en Viver contribueix a l'adquisició d'altres continguts transversals relacionats amb les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC´s) i amb la Prevenció de Riscos Laborals. En el cas dels Riscos Laborals, proporcionant-li una gran importància per tractar-se d'un mòdul professional, en el qual s'utilitzen diferents eines i maquinària.

Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC´s):

Informació

TIC1. Utilitzar Internet com una font d'informació i de documentació en la cerca de novetats, canvis o desenvolupaments duts a terme en l'àmbit del present mòdul, realitzant treballs establerts en classe. 

Comunicació

TIC2. Fomentar l'ús del correu electrònic com a eina habitual en l'intercanvi d'informació professor-alumne, tant en anotacions de classe com a lliurament de treballs.

Imatge de https://1.bp.blogspot.com/

Riscos Laborals:

RL1. Incidir en la importància de l'ús de mesures d'higiene i protecció personal en el viver, així com conscienciar d'una correcta ventilació, senyalització adequada, existència d'una farmaciola de primers auxilis…
RL2. Sensibilitzar respecte a les conseqüències devastadores a nivell personal, social i familiar que tenen els accidents generats per l'ús irresponsable d'eines o maquinària.

Imatge de https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/

EDUCACIÓ EN VALORS

L'Educació en Valors no forma part del currículum de cap mòdul, però són elements transversals que vénen referenciats en el Preàmbul de la LOE, que estableixe que el professorat ha de contribuir al desenvolupament de l'Educació en Valors independentment de l'etapa educativa. 

L'educació deu donar una resposta global i integradora, devent ser un instrument que contribueixi al ple desenvolupament de la personalitat, dotant als alumnes d'una maduresa social i moral que els permeti actuar de forma responsable i autònoma d'acord a les característiques que regeixen el funcionament democràtic, establerts en la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia per a Andalusia i a les declaracions universals dels drets humans.

Això suposa la incorporació al currículum del mòdul Producció de Planta Forestal en Viver els següents objectius relacionats amb l'Educació en Valors:

L'educació moral i cívica.

EV1. Conscienciar de la cura i respecte a les instal·lacions, eines i maquinària emprada.


Educació per a la pau.

EV2. Valorar la importància del treball en equip i ser capaç d'integrar-se en diferents grups de treball.
EV3. Respectar les idees i solucions aportades per altres membres del grup, compartint-les o discutint-les de manera que s'arribi a una solució consensuada.

Educació per a la igualtat d'oportunitats de tots dos sexes.

EV4. Incorporar a la dona als treballs en els quals es requereixi l'ús de maquinària i ocupació d'eines.

Educació ambiental.

EV5. Reconèixer els diferents tipus de contaminants lligats als equips agroforestales (sorolls, vibració, emissions de gasos que contribueixen a aquest efecte hivernacle, productes químics, combustibles,...), i explicar els danys que produeixen i les seves mesures preventives o de correcció.
EV6. Indicar els tipus de residus generats en el viver i conèixer els seus efectes sobre el medi ambient per conscienciar en la seva selecció, emmagatzematge i retirada dels mateixos per al seu tractament.

Educació per a la salut i Educació vial.

EV7. Valorar l'ocupació de forma responsable i prudent dels equips de tracció (per exemple el tractor o motocultor) emprats durant el transcurs del mòdul, de manera que s'entengui com un aspecte important en la seguretat personal i col·lectiva.

Educació del consumidor.

EV8. Indicar les conseqüències negatives que es deriven del consum irresponsable i una elecció errònia d'equips a adquirir, incidint en les repercussions econòmiques que tindrà sobre el viver o explotació forestal.

Imatge de http://2.bp.blogspot.com/ 

OBJECTIUS

Els objectius són el primer element del currículum segons l'Article 6 de la LLOI, i constitueixen els components rectors del procés d'ensenyament i aprenentatge; són directrius que defineixen el propòsit i les aspiracions que volem aconseguir en els estudiants com a fi del procés docent educatiu.

Així, resulta absolutament essencial l'establiment dels objectius com el primer pas per determinar el programa educatiu. Els elements que han d'entrar en la jerarquització dels objectius són:

- Finalitats de la Formació Professional Específica, són de caràcter general, es defineixen en l'Article 2 del Reial decret 1147/2011, i persegueix qualificar a les persones per a l'activitat professional i contribuir al desenvolupament econòmic del país, facilitar la seva adaptació a les modificacions laborals que poden produir-se al llarg de la seva vida, així com contribuir al seu desenvolupament personal.

- Objectius Generals del Cicle Formatiu, estableixen les capacitats que s'espera hagin adquirit els alumnes com a conseqüència del procés d'ensenyament al final del cicle formatiu. Per al cicle formatiu de Tècnic en Aprofitament i Conservació del Mitjà Natural es defineixen en l'Article 9 del Reial decret 1071/2012 de 13 de juliol. Els objectius generals de la Formació Professional vénen recollits en l'article 40 de la Llei 2/2006, i en l'article 3 del Reial decret 1147/2011.

- Resultats d'Aprenentatge del Mòdul Professional, indiquen les capacitats que els alumnes han d'haver adquirit en el mòdul professional en concret. Per als mòduls que componen el cicle formatiu de Tècnic en Aprofitament i Conservació del Mitjà Natural es defineixen en l'Annex I del Reial decret 1071/2012 de 13 de juliol.

- Objectius Didàctics, expressen els aprenentatges concrets que l'alumnat ha de realitzar en cadascuna de les Unitats de Treball que componen el Mòdul Professional, i són formulats pel professor.

LA PROGRAMACIÓ

Es pot dir que mitjançant la Programació es realitza una adequació i concreció del desenvolupament curricular oficial i establert pel legislador per a una sèrie de característiques de l'entorn i dirigit a un conjunt d'alumnes que cursa una determinada etapa educativa.

Aquesta etapa, corresponent a un grau mitjà de Formació Professional presenta una doble funció de caràcter intrínsec (en certs casos constitueix el pas final cap al món del treball), alhora que propedèutic (en uns altres prepararà per a nivells educatius superiors). 

El sistema educatiu espanyol, aprovat per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig (LOE), modificada per la Llei 8/2013 LOMQE implica necessàriament un currículum escolar obert.
El currículum és el conjunt de continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cadascun dels nivells, etapes o cicles, graus i modalitats del sistema educatiu que regulen la pràctica docent. Amb un currículum escolar obert es promou la participació i el protagonisme de les Comunitats Autònomes, dels Centres Docents i dels professors en l'elaboració curricular. Amb això s'intenta adequar-ho a la realitat del context socioeconòmic i cultural del centre escolar i a les característiques dels alumnes. 

A continuació, es fa un breu repàs dels nivells de concreció existents:

En un primer nivell, el MEC emet els Reials decrets (RD) de Títol també coneguts amb el nom de Disseny Curricular Base (o DCB) i prescriuen per a cada Administració educativa la forma més elemental i simplificada dels quatre elements curriculars existents: objectius, continguts, mètodes i criteris d'avaluació de cadascuna de les etapes educatives. Aquests RD asseguren l'equivalència dels Títols obtinguts pels alumnes/as en les diferents Comunitats Autònomes. Aquesta programació queda establerta sota el marc del RD 1071/2012, de 13 de juliol. 

El segon nivell de concreció curricular, ho duen a terme els professors als seus Centres. Reunits en els Departaments, prenen com a referència el Projecte Educatiu de Centre (PAC) i els currículums vigents en la seva Comunitat Autònoma; i, a partir d'ells, desenvolupen les Programacions docents (PD) dels diferents mòduls professionals del Cicle Formatiu. Així doncs, la PD, enquadrada en el segon nivell de concreció, és l'eina que utilitzarà el professor per elaborar el tercer nivell de concreció, les Programacions d'Aula. Es realitzen adaptacions curriculars a grups concrets d'alumnat o individualment als alumnes o alumnes que les necessitin, en alguns casos de forma temporal i en uns altres de forma més continuada o permanent (alguns autors, però no el MEC, criden a aquestes adaptacions quart nivell de concreció curricular).